Per a tu, Montse

L’octubre del 2010, el nostre club va organitzar un petit, entranyable i molt merescut homenatge a la “ nostra Montse “. Penso que cal comentar una mica més a fons el seu historial per entendre que ha estat i és una molt important part de la nostra història.

La Montse pels voltants dels anys seixanta, forma part com a jugadora dels primers equips de bàsquet femení del SESE. Poc desprès és núvia i esposa d’un jugador històric i guardonat del nostre club ( en Dani ), germana del recordat Faustino que va ser delegat d’equip molts anys, mare de tres bons jugadors ( en David, la Gemma i la Laura ), per si no tingués prou també es converteix en “ sogra “ d’un altre gran jugador i persona ( en Maiol ), autor del llibre “ 50 anys d’història del SESE “, i per rematar-ho tot ha treballat a la secretària del club quasi 20 anys.

La nissaga Hernández – Alba o Alba – Hernández, és una de les més importants del nostre club.

Persona sempre amable, amb un somriure quasi continu i disposada a ajudar-te. Voldríem donar-te aquest petit homenatge en forma d’agraïment de tota la meva família, i en especial de L’avi si pogués. De ben segur allà on sigui l’hagués agradat fer-te una forta abraçada pel que ens has obsequiat durant tots aquests anys d’amistat.

Ens agradaria Montse que guardessis aquest petit escrit per que tinguessis sempre present que tots t’estimem.

Molts petons

Joan Aldrufeu ( soci nº 9 ) i família

Jo no puc parlar de la Montse Jugadora, la meva memòria no abasta aquella època (la memòria, quina mala jugada). Però sí que puc escriure algunes línies de la Montse Secretària i de la Montse Amiga.

Va començar a treballar al SESE quan vam estrenar la gestió del Pavelló, ja fa 18 anys. Amb la seva ironia particular i una espurna de malícia sana als ulls, sempre ha tingut un “Sí” per qualsevol favor que li poguéssim demanar.

Amiga del SESE i la més ferma defensora de la seva família, sempre al costat del Dani, el seu marit, i de tota la seva gent, fills i germans, amb un espai privat per refugiar-se allà a la seva Menorca volguda , i amb una alegria de vida envejant.

Alegre, servicial, complidora, treballadora i potser sempre una mica atabalada, la Montse, s’ha fet estimar per tots i avui sap que pot comptar amb els amics del SESE pel que vulgui.

Endavant Montse, estem amb tu i ara que t’has jubilat, gaudeix tot el que puguis i esperem seguir veient-te sovint pel teu Club.

Montse Griñó (sòcia del SESE)

octubre 2010